Pilar Marti
Miembro Conocido
Sotmes a la tristessa et recordo
ja tan sols puc plorarli
al batec de la vida,
y aquelles primaveres,
que els dos tant disfrutavem,
serien avui el foc que agreuxés ma ferida.
Mes el mon impassible...
continua el seu cicle,
i un arc de vives flors
tapissa nostra vall,
i esclata per arreu
aquell verd tant intens,
i la natura ferma
m,empenya endavant.
Esperam prop del cel
cor estimat...al costat d,un estel,
que aquesta ánima en el tránsit del adeu
volará a on tu estés.
Disculpeu les faltes i accents, volíe recordarlo.
ja tan sols puc plorarli
al batec de la vida,
y aquelles primaveres,
que els dos tant disfrutavem,
serien avui el foc que agreuxés ma ferida.
Mes el mon impassible...
continua el seu cicle,
i un arc de vives flors
tapissa nostra vall,
i esclata per arreu
aquell verd tant intens,
i la natura ferma
m,empenya endavant.
Esperam prop del cel
cor estimat...al costat d,un estel,
que aquesta ánima en el tránsit del adeu
volará a on tu estés.
Disculpeu les faltes i accents, volíe recordarlo.
Última edición:
