Encarna Romero
Miembro Conocido
Olor de crisantems
(A la memòria de Francisca)
Ella pujava a poc a poc per l'ampla albereda
ladeada per allargats pins.
L'olor de flors era dolç i intens,
principalment el dels crisantems.
En aquell cementiri sempre hi havia crisantems:
blancs, grocs o de color rosa.
Sempre hi havia un suau perfum surant en l'aire.
El vent gairebé sempre bufava en aquest petit turó,
adornat de marbre i de flors, on per fi,
podia el viatger descansar en el seu últim estatge terrenal.
Quantes vegades ella vagava per entre les tombes:
les luxoses, les senzilles, les adornades o les abandonades.
Avui ella s'ha acordat d'aquell bell lloc de descans
perquè allà, des de temps
descansa algú que avui faria els seus anys.
Però ella no pot ser-hi perquè està molt, molt ... molt lluny.
Avui, mare, m'agradaria poder haver-te portat crisantems
grocs ... molts i molt perfumats;
però, t'escric aquestes senzilles lletres
i les buf rumb a l'infinit ...
Encarna Romero - Barcelona (16/03/2013)
Drets reservats d'autor
imatge: es.123rf.com
