Encarna Romero
Miembro Conocido
El somriure del migdia
Ell la veia passar des de la petita finestra
amb els vells marcs pintats de groc.
Sempre a la mateixa hora, abstreta ...
Ell intentava endevinar els seus pensaments,
les seves emocions, els seus somnis, en fi ... la seva vida.
¿quins secrets s'amagaven darrere d'aquells ulls d'ametlla,
d'aquella mirada sempre perduda ... divagant?
Per les nits es dedicava a escriure-li poemes,
en aquella petita habitació, al seu ordinador.
Li havia escrit en un dia plujós i de molt aire,
quan ella havia passat: calçava uns botins vermells
de goma i lluitava per sostenir el seu paraigua color ocre.
Li havia escrit en un calorós dia d'estiu:
ella portava un lleuger vestit florejat,
fet d'una tela molt fina i suau;
semblava suada, però això no li treia la gràcia.
Era pàl·lida, exageradament pàl·lida i fràgil.
Ell seguia allà, a la petita finestra
d'un primer pis, ocult pel gran plataner.
La mirava i li escrivia, des de la seva vella cadira de rodes.
Sempre l'estimaria en el silenci de la seva buida vida.
Un dia ella ho va veure i li va somriure i, a partir d'aquell dia,
ell l'esperava amb ansietat i tot el seu món girava
al voltant d'aquell somriure del migdia.
Encarna Romero (Barcelona - 08/2013)
drets reservats d'autor
imatge: plataner
